En aquest article volem parlar de la gran controvèrsia generada en l’Impost sobre les plusvàlues municipals i que tan d’actualitat ha estat en els darrers mesos, i probablement hi continuarà estant.
L’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Natura Urbana, també conegut com la Plusvàlua Urbana, ha resultat ser des de la seva instauració, la figura impositiva més conflictiva de l’ordenament tributari local.
El motiu, probablement es trobi en la gran confluència de disciplines jurídiques (Dret Civil, Mercantil, Administratiu Especial- bàsicament Dret Urbanístic, etc.), que generen diferents interpretacions d’un mateix problema, provocant nombrosos pronunciaments judicials i doctrinals.
Actualment (el proper 4 de setembre finalitza el termini, ampliat per tercera vegada, per la presentació d’esmenes) es troba en tramitació parlamentària una Proposició de Llei que introdueix una reforma legislativa de l’Impost, per cobrir el buit generat per la Sentència del Tribunal Constitucional 59/2017 de 11 de maig, que va declarar la inconstitucionalitat i nul·litat dels articles 107.1, 107.2 a) y 110.4 de la Llei d’Hisendes Locals (referits a l’IIVTNU) “… en la mesura en que sotmet a tributació situacions d’inexistència de valor”.
El Constitucional, amb la citada Sentència, pretenia donar solució al conflicte interpretatiu que generava, com a conseqüència de la pèssima redacció de la norma, un dels elements essencials de l’Impost; la determinació de la base imposable.
Fins a data d’avui, l’actual redacció de la Llei implicava que el contribuent de l’impost tributés amb independència de l’increment de valor verdaderament obtingut al transmetre el terreny, i fins i tot amb independència de que aquest increment s’hagués produït o no.
La nova regulació prevista hauria de clarificar el procedir dels ajuntaments, raonablement desconcertats pel buit legal que va generar la nul·litat de la norma decretada pel Tribunal Constitucional, i també per la diversa jurisprudència que en els últims mesos s’ha dedicat a interpretar de forma dispersa el dictat de l’Alt Tribunal -sense ànim, de ser exhaustius, per exemple:
- mentre pel Jutjat de lo Contenciós-Administratiu número 2 de Barcelona, resulta notori que, malgrat de tindre constància de que hi hagués increment de valor, no hi hagi forma de liquidar-lo, de manera que qualsevol liquidació ha de ser anul·lada;
- pel Jutjat número 3 de León la interpretació adequada impel.li a tindre en compte com a referencia els valors cadastrals;
- i mentre que alguns Tribunals Superiors de Justícia de les Comunitats Autònomes- com els de Madrid i Castilla y León-, o Jutjats com el número 1 de Girona consideren els informes pericials com a instruments de prova idonis per acreditar l’increment del valor dels terrenys-.
El desconcertant escenari que provocaven les desiguals Sentències dels jutjats, va encoratjar la raonable admissió pel Tribunal Suprem del recurs de cassació presentat contra la sentència de 7 de juliol de 2017 del Jutjat número 2 de Zaragoza.
Un any després – el passat 9 de juliol de 2018- el Tribunal Suprem emet el seu veredicte i conclou que únicament es pot liquidar l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Natura urbana (IIVTNU) en els casos en els que no s’acredita per l’obligat tributari la inexistència d’increment de valor dels terrenys de natura urbana.
Es a dir, el Tribunal Suprem eximeix de l’impost de la plusvàlua exclusivament a qui provi que va vendre la seva propietat amb pèrdues i a aquests efectes, explica que l’obligat tributari podrà acreditar que no ha existit plusvàlua utilitzant qualsevol principi de prova (per exemple, les corresponents escriptures d’adquisició i transmissió o una valoració pericial de l’immoble).
Sense dubte, aquesta Sentència dificulta les pretensions d’aquells contribuents que van optar per sol·licitar la rectificació de les autoliquidacions de l’impost i en conseqüència la devolució dels ingressos efectuats per aquest concepte, en aquells casos en els que no es pugui acreditar la inexistència d’increment de valor dels terrenys de natura urbana.
Des d’aquest despatx ens mostrem crítics tant amb la sentència del Tribunal Suprem- possiblement dictat sospesant en sobre manera el no desdenyable interès recaptatori de l’impost per les arques municipals- com també amb la comentada Proposició de Llei- que si no hi ha canvis imprevistos en el seu redactat, portarà a l’ordenament tributari més del mateix; conflictivitat, poca claredat i com a conseqüència del mètode de determinació de la base impossible inclòs en la norma, desigualtat en la imposició dels contribuents.
Caldrà esperar a veure com es va desenvolupant tot per poder tenir una visió clara de com quedarà definit finalment el tribut i la seva aplicació, així com també els recursos presentats en concepte de devolució d’ingressos presentats per aquest concepte.
L’Equip de professionals d’ AGS Servei COEC
Per consultes o aclariments singulars, contactar amb AGS Servei COEC – l’Assessoria Laboral, Fiscal i Comptable per alscol·legiats – situada a la 4ª planta del Col·legi – trucant al 93 304 19 20 o per e-mail a ags.fiscal@coec.catper concertar una cita si cal.Pàgina web: http://www.agscoec.com/
